Francesc Borràs

Dietista-Nutricionista · Quiropráctico

El període transicional de la menopausa es caracteritza per un seguit de canvis metabòlics que propicien un guany de pes, un canvi en la distribució del greix corporal i una pèrdua de la massa muscular. Els canvis hormonals fan que augmenti la resistència a la insulina que juntament amb la distribució central del teixit adipós generen un ambient proinflamatori que representa el punt de partida de la Síndrome Metabòlica (SM), la Diabetis Mellitus i patologies cardiovasculars. Les dones també poden patir símptomes vasomotors (‘fogots’), alteracions de la son, declivi cognitiu i fins i tot trastorns de la conducta. Igualment, cal tenir en compte que l’augment del risc metabòlic continua existint encara que algunes dones no pateixin un augment de l’índex de massa corporal.

Generalment, aquest període acostuma a anar acompanyat d’una disminució de l’activitat física que alhora exacerba la disfunció metabòlica. Està del tot clar dels beneficis de l’activitat física en aquesta etapa vital; les dones que han seguit un patró actiu durant la pre menopausa i anys anteriors arriben amb moltes menys alteracions metabòliques que es tradueixen en menys massa de teixit adipós, més massa muscular, menys distribució andrògina del greix (concentració de greix al voltant de la panxa i òrgans abdominals que dispara pels núvols el risc cardiovascular) i més densitat òssia.

S’ha vist que l’activitat física tant en models animals com en dones és un factor de risc modificable que ajuda a prevenir o atenuar els canvis hormonals perjudicials durant la menopausa.

Practicar esport amb sentit comú aporta beneficis a qualsevol nivell i a qualsevol edat. Concretament, en dones menopàusiques i postmenopàusiques, aquests beneficis s’han pogut observar en diversos tipus d’activitat física: per exemple la tonificació-musculació ajuda a mantenir i/o augmentar la massa muscular mentre es crema el greix acumulat. En general, simplement el fet de tenir més massa muscular es tradueix en tenir el metabolisme basal més alt; és a dir que per fer taques bàsiques com dormir, moure’ns, etc. ja gastem més energia i, per tant, gastem més greix. Altres autors també constaten els beneficis de l’entrenament d’intervals d’alta intensitat (HIIT) enfront dels esports de resistència, ja que es perd teixit adipós mentre que es manté la massa muscular. I cal no oblidar que també s’han observat beneficis quant a la millora del valor circumferència de cintura, la qualitat de la son, canvis conductuals, etc. en aquelles dones menopàusiques que practiquen ioga o Tai Chi o entrenament funcional amb bandes elàstiques.

Recomanació: si pots intenta caminar un mínim de 45 min diàriament i si pots, practica algun tipus d’activitat física d’una hora de durada tres cops per setmana.

Marsh ML, Novaes Oliveira M, Vieira-Potter VJ. Adypocite metabolism and health after menopause: the role of exercise. Nutrients . 2023; 15:444. https://doi.org/10.3390/nu15020444

(11/05) Les cireres són una fruita molt rica en compostos fenòlics amb una excel·lent capacitat antiinflamatòria (antocianines, àcids hidroxibenzoics, àcid cafeic, àcid cumàric i quercetina). Les antocianines i la quercetina també tenen capacitat antioxidant. Tant les antocianidines com els altres compostos fenòlics incolors actuen sinèrgicament i, en estudis in vitro, han mostrat activitat anticancerígena i antiproliferativa (impedeixen la reproducció de cèl·lules canceroses); concretament els assajos s’han fet amb cèl·lules d’adenocarcinoma gàstric i de neuroblastoma.

(24/05) Menjar més de 30 vegetals diferents setmanalment promou una major diversitat de la microbiota intestinal i millor qualitat d’espècies fermentadores que produeixen àcids grassos de cadena curta. Els àcids grassos de cadena curta que produïm, participen en el nostre sistema antioxidant, mantenen a ratlla bacteris com l’Escherichia Coli o la Salmonella, redueixen la permeabilitat intestinal i indueixen a l’apoptosi (mort programada) de les cèl·lules canceroses.

(30/05) La farigola conté timol i carvacrol i l’EPA (United States Environmental Protection Agency) l’ha inclòs com un dels millors desinfectants amb evidència científica per ser utilitzat contra el virus SARS-CoV2.

(01/06) S’ha de potenciar el consum de crucíferes (bròcoli, coliflor, kale, col, nap, rave), ja que són riques en un compost sofrat anomenat sulforafà. Aquest fitonutrient a més a més d’estimular / potenciar els processos de desintoxicació, també ens ajudarà a disminuir els nivells d’inflamació, és neuroprotector, té acció anticancerígena front certs càncers, etc.

(08/06) Existeixen més de 700 antocianines en la natura. Aquests pigments que contenen certs vegetals, fluctuen entre el vermell, rosat, blau i porpra. La nostra salut pot beneficiar-se de l’acció de les antocianines mitjançant la modificació de la microbiota, disminució de l’estrès oxidatiu, disminució de la inflamació, síntesi del IGF-1 amb capacitat neuroprotectora.

(09/06) La fragilitat que experimentem quan envellim fa que ens tornem vulnerables als estressors relacionats amb la salut. Substituir només un 5% de proteïna animal, proteïna provinent de lactis, proteïna animal d’origen no lacti (carn i ous) per proteïna vegetal es redueix el risc de patir fragilitat un 38, 32 i 42 % respectivament. Una major ingesta de proteïna vegetal, però no de proteïna animal està associada a una disminució de la fragilitat.

(16/06) Els préssecs contenen àcid clorogènic. Aquest àcid té propietats antiinflamatòries, anticancerígenes, antioxidants, antiepilèptiques, antidiabètiques, antihipertensives i neuroprotectores. A més a més, és un potent bactericida i també manté a ratlla a fongs, llevats i virus.

(21/06) La toma de probiòtics és capaç de modificar la inflamació persistent i local en pacients amb brots recurrents de diverticulitis, però no s’ha d’oblidar un cop més la importància de la ingesta de fibra; vital per la viabilitat de la microbiota, per la secreció de substàncies antiinflamatòries i pel moviment peristàltic diari. S’ha vist que no poder evacuar la femta diàriament altera el perfil de la microbiota, promou el sobre creixement de bacteris patògens i genera encara més inflamació.

(29/06) Més de 500 milions d’adults arreu del món pateixen Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2). Segons estudis recentment duts a terme a Canadà-Anglaterra-Espanya, les persones que consumeixen més ultraprocessats tenen un risc entre 37-44-53 % de contraure DM2. Un consum d’ultraprocessats fa augmentar l’Índex de Massa Corporal en mares gestants.

(30/06) Una dieta rica en crucíferes té efectes molt beneficiosos per la preservació de l’ADN gràcies als fitonutrients presents amb capacitat antigenotòxica (capacitat protectora que evita la mutació de l’ADN) beneficiant-se encara més aquells individus fumadors.

(08/08) La generació de nou plàstic a partir del reciclatge de plàstic podria contenir retardants de flama bromats (BFR) i explicaria la presència d’aquesta substància en productes com plàstics per ús culinari o joguets. Existeixen molts articles que han detectat en diferents mostres aleatòries a Europa, la presència de nivells excessius de BFR en articles de cuina (‘utensilis de plàstic de color negre’) i joguets. Els compostos bromats tenen una elevada afinitat per les substàncies greixoses i el fet de cuinar amb oli o altres tipus de greix fa que la transferència d’aquest tòxic al menjar sigui molt considerable i, per tant, que ens puguem contaminar i acumular-lo molt fàcilment.

(10/08) Els raspalls de cuina són molt més higiènics que les esponges; microorganismes com el Campylobacter o Salmonella (ambdós patògens) podien persistir en les esponges fins a una setmana; hi ha un augment de la proporció de bacteris gram-negatiu (la majoria patògens) i Pseudomonas (patogen) amb el pas del temps en esponges. Es recomana potenciar l’ús dels raspalls, substituir fregalls i raspalls que hagin pogut estar en contacte amb esquitxos de sucs provinents de carn o aviram, desinfectar periòdicament tant esponges com raspalls amb sabó de rentar plats, clor o bullint-los (si és possible…).

(22/08) Les malalties d’origen no infecciós són la causa principal de discapacitat i mort arreu del món. Globalment, els diferents sistemes sanitaris estan centrant els seus esforços a combatre l’aparició o desenvolupament de malalties cròniques. Aquestes malalties cròniques tenen un comú denominador: la ingesta excessiva o desequilibrada de certs aliments i/o nutrients = els aliments ultraprocessats. Les regions i percentatge on va créixer més el consum ultraprocessats en el període 1991-2008 van ser: 11% Galícia+Astúries i Cantàbria, País Basc i Navarra; 10,1% Catalunya+Aragó; 9,41% Castella i Lleó; 8,38% Comunitat Valenciana; 6,7% Canàries; 6,13% Andalusia i 5,2% Comunitat de Madrid+Castella la Manxa.

(20/09) El consum de begudes ensucrades o begudes riques en fructosa (xarop de blat de moro alt en fructosa) durant l’adolescència fa disparar l’aparició d’adenomes intestinals (AI) abans dels 50 anys. Dones que han menjat molt poca fruita durant l’adolescència tenen augmentat el risc d’aparició d’AI en comparació a dones que a la mateixa edat han tingut en consum elevat de fruita. Els aliments que promouen l’enriquiment-manteniment de microbiota metabolitzadora de sofre (carn processada) fan disparar el risc de l’aparició d’AI, ja que es produeix un excés de producció de sulfur d’hidrogen (substància procancerígena). Tot i que el consum de carn vermella i carn processada és un factor de risc clar de Càncer Colorectal (CCR) en persones de més de 50 anys, els resultats no deixen del tot clar que el consum de carn vermella faci augmentar el risc de CCR en menors de 50 anys.

(11/10) L’evidència científica actual suggereix que globalment el dèficit subclínic de magnesi està molt estès i pot ser causant de moltes malalties cròniques, entre les quals les malalties cardiovasculars i la mort prematura. Un dèficit de magnesi pot causar hipertensió, augmenta la predisposició de patir ateroesclerosi, calcificacions de l’artèria aorta, degeneració de les fibres musculars del miocardi i inflamació del teixit connectiu a qualsevol part del cos.

(17/10) La deficiència de iode pot causar hipotiroïdisme, que perjudica la normal neurogènesi i redueix el nombre de nous neuroblasts i neurones immadures fet que pot comportar trastorns de l’estat d’ànim com la depressió.

(25/10) Estudis científics han mostrat amb escreix una millora important a curt termini pel que fa a la suplementació amb omega-3 i la sequedat ocular. Les antocianines són un dels flavonoides més estudiats, ja que presenten propietats notables antioxidants, antiinflamatòries i immunomoduladores, millorant la microcirculació de les estructures oculars, la funció acomodativa de l’ull i la producció de llàgrimes. Els carotenoides, els pigments provinents de les plantes, actuen com a filtre i ens protegeixen contra la llum blava, especialment la luteïna, la zeaxantina i també l’astaxantina.

(31/10) Una dieta alta en greixos (especialment greixos saturats, greixos trans i colesterol) i una dieta alta en sucres refinats (sucrosa, fructosa i dextrosa) produeixen un declivi cognitiu a qualsevol edat. El consum d’una dieta alta en greix té efectes negatius en el desenvolupament i maduració del sistema nerviós central en els més joves i en la gent gran s’accentua encara més el decaïment cognitiu associat a l’edat. Els greixos omega-3 bloquegen el dany que pateixen les connexions nervioses a mesura que envellim o s’inicia la neurodegeneració, alentint el declivi cognitiu.

(04/11) El consum d’arròs blanc està associat a l’augment del risc de patir Diabetis Mellitus tipus 2 (DMT2), disparant-se el risc més en dones que en homes. S’ha trobat una associació inversa en menjar arròs integral i el risc de patir DMT2. A més a més, substituir arròs blanc per arròs integral es tradueix en una millora del colesterol HDL (‘colesterol bo’).

(10/11) Hi ha certs additius alimentaris, i fins i tot el sabó de rentar els plats, que generen canvis perjudicials en la composició de la microbiota intestinal generant-se una molt semblant a aquelles persones que pateixen obesitat o malaltia inflamatòria intestinal i que podrien explicar l’augment de malalties no transmissibles. Es recomana ser cautelós amb la ingesta d’aliments que continguin cinamaldehid, polisorbat-80 (E-433), sulfit de sodi (E-221), benzoat de sodi (E-211), sucralosa (E-955) i detergent de rentar plats.

(16/11) La pràctica de ioga adaptat al període perinatal és segur i és un tractament no farmacològic efectiu en la reducció de la depressió i ansietat en aquest període vital.

(22/11) La suplementació amb ferro fa disparar el risc de patir Parkinsonisme i un excés de la ingesta de ferro accelera la malaltia de Pàrkinson.

(02/12) Les persones que pateixen Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) i/o sobrepès i segueixen una dieta vegana (en comparació a aquelles persones amb DM2 i/o sobrepès que no la segueixen) redueixen el pes corporal, l’índex de massa corporal, l’hemoglobina glicosilada, el colesterol total, i el colesterol LDL (dolent).

(09/12) La ingesta de greix d’origen animal fa disparar el risc de patir càncer de bufeta urinària. Consumir certs tipus de carn i la temperatura de cocció escollida, empitjoren la gravetat de patir càncer de bufeta urinària.

(11/05) Las cerezas son una fruta muy rica en compuestos fenólicos con una excelente capacidad antiinflamatoria (antocianinas, ácidos hidroxibenzoicos, ácido cafeico, ácido cumárico y quercetina). Las antocianinas y la quercetina también tienen capacidad antioxidante. Tanto las antocianidinas como los otros compuestos fenólicos incolores actúan sinérgicamente y, en estudios in vitro, han mostrado actividad anticancerígena y antiproliferativa (impiden la reproducción de células cancerosas); concretamente los ensayos se han realizado con células de adenocarcinoma gástrico y de neuroblastoma.

(24/05) Comer más de 30 vegetales diferentes semanalmente promueve una mayor diversidad de la microbiota intestinal y mejor calidad de especies fermentadoras que producen ácidos grasos de cadena corta. Los ácidos grasos de cadena corta que producimos, participan en nuestro sistema antioxidante, mantienen a raya bacterias como Escherichia Coli o Salmonella, reducen la permeabilidad intestinal e inducen a la apoptosis (muerte programada) de las células cancerosas.

(30/05) El tomillo contiene timol y carvacrol y la EPA (United States Environmental Protection Agency) lo ha incluido como uno de los mejores desinfectantes con evidencia científica para ser utilizado contra el virus SARS-CoV2.

(01/06) Se debe potenciar el consumo de crucíferas (brócoli, coliflor, kale, col, nabo, rábano) ya que son ricas en un compuesto azufrado llamado sulforafano. Este fitonutriente además de estimular/potenciar los procesos de desintoxicación, también nos ayudará a dismunuir los niveles de inflamación, es neuroprotector, tiene acción anticancerígena frente a ciertos cánceres, etc.

(08/06) Existen más de 700 antocianinas en la naturaleza. Estos pigmentos que contienen ciertos vegetales, fluctúan entre el rojo, rosado, azul y púrpura. Nuestra salud puede beneficiarse de la acción de las antocianinas mediante la modificación de la microbiota, disminución del estrés oxidativo, disminución de la inflamación, síntesis del IGF-1 con capacidad neuroprotectora.

(09/06) La fragilidad que experimentamos cuando envejecemos hace que nos volvamos vulnerables a los estresores relacionados con la salud. Sustituir sólo un 5% de proteína animal, proteína proveniente de lácteos, proteína animal de origen no lácteo (carne y huevos) por proteína vegetal reduce el riesgo de sufrir fragilidad un 38, 32 y 42 por ciento respectivamente. Una mayor ingesta de proteína vegetal, pero no de proteína animal, está asociada a una disminución de la fragilidad.

(21/06) La toma de probióticos es capaz de modificar la inflamación persistente y local en pacientes con brotes recurrentes de diverticulitis, pero no debe olvidarse una vez más la importancia de la ingesta de fibra; vital para la viabilidad de la microbiota, para la secreción de sustancias antiinflamatorias y para el movimiento peristáltico diario. Se ha visto que no poder evacuar las heces a diario altera el perfil de la microbiota, promueve el sobrecrecimiento de bacterias patógenas y genera aún más inflamación.

(29/06) Más de 500 millones de adultos en todo el mundo sufren Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2). Según estudios recientes llevados a cabo en Canadá-Inglaterra-España, las personas que consumen más ultraprocesados tienen un riesgo entre 37-44-53% de contraer DM2. Un consumo de ultraprocesados aumenta el Índice de Massa Corporal en madres gestantes.

(30/06) Una dieta rica en crucíferas tiene efectos muy beneficiosos para la preservación del ADN gracias a los fitonutrientes presentes con capacidad antigenotóxica (capacidad protectora que evita la mutación del ADN) beneficiándose aún más a aquellos individuos fumadores.

(08/08) La generación de nuevo plástico a partir del reciclaje de plástico podría contener retardantes de llama bromados (BFR) y explicaría la presencia de esta sustancia en productos como plásticos por uso culinario o juguetes. Existen muchos artículos que han detectado en diferentes muestras aleatorias en Europa, la presencia de niveles excesivos de BFR en artículos de cocina (utensilios de plástico de color negro) y juguetes. Los compuestos bromados tienen una elevada afinidad por las sustancias grasas y el hecho de cocinar con aceite u otros tipos de grasa hace que la transferencia de este tóxico a la comida sea muy considerable y por tanto que nos podamos contaminar y acumular muy fácilmente.

(10/08) Los cepillos de cocina son mucho más higiénicos que las esponjas; microorganismos como el Campylobacter o Salmonella (ambos patógenos) podían persistir en las esponjas hasta una semana; hay un aumento de la proporción de bacterias gram-negativas (la mayoría patógenas) y Pseudomonas (patógeno) con el paso del tiempo en esponjas. Se recomienda potenciar el uso de los cepillos, sustituir estropajos y cepillos que hayan podido estar en contacto con salpicaduras de jugos provenientes de carne o aves, desinfectar periódicamente tanto esponjas como cepillos con jabón de lavar platos, cloro o hirviéndolos (si es posible ….).

(22/08) Las enfermedades de origen no infeccioso son la principal causa de discapacidad y muerte en todo el mundo. Globalmente, los distintos sistemas sanitarios están centrando sus esfuerzos en combatir la aparición o desarrollo de enfermedades crónicas. Estas enfermedades crónicas tienen un común denominador: la ingesta excesiva o desequilibrada de ciertos alimentos y/o nutrientes = los alimentos ultraprocesados. Las regiones y porcentaje donde más creció el consumo ultraprocesados en el periodo 1991-2008 fueron: 11% Galicia+Asturias y Cantabria, País Vasco y Navarra; 10,1% Cataluña+Aragón; 9,41% Castilla León; 8,38% Cominidad Valenciana; 6,7% Canarias; 6,13% Andalucía y 5,2% Comunidad de Madrid+Castilla La Mancha.

(20/09) El consumo de bebidas azucaradas o bebidas ricas en fructosa (jarabe de maíz alto en fructosa) durante la adolescencia hace disparar la aparición de adenomas intestinales (AI) antes de los 50 años. Mujeres que han comido muy poca fruta durante la adolescencia tienen aumentado el riesgo de aparición de AI en comparación con mujeres que en la misma edad han tenido en consumo elevado de fruta. Los alimentos que promueven el enriquecimiento-mantenimiento de microbiota metabolizadora de azufre hacen disparar el riesgo de la aparición de AI (carne procesada), ya que se produce un exceso de producción de sulfuro de hidrógeno (sustancia procancerígena). Aunque el consumo de carne roja y carne procesada es un factor de riesgo claro de Cáncer Colorrectal (CCR) en personas mayores de 50 años, los resultados no dejan del todo claro que el consumo de carne roja haga aumentar el riesgo de CCR en menores de 50 años.

(11/10) La evidencia científica actual sugiere que globalmente el déficit subclínico de magnesio está muy extendido y puede ser causante de muchas enfermedades crónicas, entre ellas las enfermedades cardiovasculares y la muerte prematura. Un déficit de magnesio puede causar hipertensión, aumenta la predisposición de sufrir aterosclerosis, calcificaciones de la arteria aorta, degeneración de las fibras musculares del miocardio e inflamación del tejido conectivo en cualquier parte del cuerpo.

(17/10) La deficiencia de yodo puede causar hipotiroidismo, que perjudica la normal neurogénesis y reduce el número de nuevos neuroblastos y neuronas inmaduras lo que puede comportar trastornos del estado de ánimo como la depresión.

(25/10) Estudios científicos han mostrado con creces una importante mejora a corto plazo en cuanto a la suplementación con omega-3 y la sequedad ocular. Las antocianinas son uno de los flavonoides más estudiados, puesto que presentan propiedades notables antioxidantes, antiinflamatorias e inmunomoduladoras, mejorando la microcirculación de las estructuras oculares, la función acomodativa del ojo y la producción de lágrimas. Los carotenoides, los pigmentos provenientes de las plantas, actúan como filtro y nos protegen contra la luz azul, especialmente la luteína, la zeaxantina y también la astaxantina.

(31/10) Una dieta alta en grasas (especialmente grasas saturadas, grasas trans y colesterol) y una dieta alta en azúcares refinados (azúcara, fructosa y dextrosa) producen un declive cognitivo a cualquier edad. El consumo de una dieta alta en grasa tiene efectos negativos en el desarrollo y la maduración del sistema nervioso central en los más jóvenes y en las personas mayores se acentúa aún más el decaimiento cognitivo asociado a la edad. Las grasas omega-3 bloquean el daño que sufren las conexiones nerviosas a medida que envejecemos o se inicia la neurodegeneración, ralentizando el declive cognitivo.

(04/11) El consumo de arroz blanco está asociado al aumento del riesgo de sufrir Diabetes Mellitus tipo 2 (DMT2), disparándose el riesgo más en mujeres que en hombres. Se ha encontrado una asociación inversa al comer arroz integral y el riesgo de sufrir DMT2. Además, sustituir arroz blanco por arroz integral se traduce en una mejora del colesterol HDL (colesterol bueno).

(10/11) Hay ciertos aditivos alimentarios, e incluso el jabón de lavar los platos, que generan cambios perjudiciales en la composición de la microbiota intestinal generándose una muy similar a aquellas personas que padecen obesidad o enfermedad inflamatoria intestinal y que podrían explicar el aumento de enfermedades no transmisibles. Se recomienda ser cauteloso con la ingesta de alimentos que contengan cinamaldehído, polisorbato-80 (E-433), sulfito de sodio (E-221), benzoato de sodio (E-211), sucralosa (E-955) y detergente de lavar platos.

(16/11) La práctica de yoga adaptado al período perinatal es seguro y es un tratamiento no farmacológico efectivo en la reducción de la depresión y ansiedad en este período vital.

(22/11) La suplementación con hierro hace disparar el riesgo de sufrir Parkinsonismo y un exceso de la ingesta de hierro acelera la Enfermedad de Parkinson.

(02/22) Las personas que padecen Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2) y/o sobrepeso y siguen una dieta vegana (en comparación con aquellas personas con DM2 y/o sobrepeso que no la siguen) reducen el peso corporal, el índice de masa corporal, la hemoglobina glicosilada, el colesterol total, y el colesterol LDL (malo).

(09/22) La ingesta de grasa de origen animal hace disparar el riesgo de padecer cáncer de vejiga urinaria. Consumir ciertos tipos de carne y la temperatura de cocción escogida, empeoran la gravedad de padecer cáncer de vejiga urinaria.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’any 2016 el 39% de les persones adultes d’arreu del món patien sobrepès (1900 milions) i el 13% eren obeses (650 milions) (1). El sobrepès i l’obesitat té un impacte negatiu considerable tan econòmicament com en la salut de les persones. En els països occidentals són dos els factors que contribueixen l’avançament de l’epidèmia de l’obesitat: poca activitat física-augment sedentarisme i accés a tot un seguit de begudes i aliments ultraprocessats energèticament densos (2).

Globalment, el nombre d’infants obesos o amb sobrepès no para de créixer des de 1975(1,2). L’obesitat infantil s’associa a una major probabilitat d’obesitat a edat adulta i mort prematura i discapacitat a edat adulta. A més a més, els nens obesos pateixen més dificultats respiratòries, tenen un major risc de fractures i hipertensió, alteració dels marcadors cardiovasculars ja a la infància, augment de la resistència a la insulina i alteracions psicològiques (1).

Recentment, alguns països han posat en marxa tot un seguit de polítiques antiobesitat encaminades a descoratjar el consum d’aliments ultraprocessats. Tot i que en alguns països del Nord-oest d’Europa comença a apreciar-se un cert estancament pel que fa al creixement dels índexs de sobrepès i obesitat en la població infantil, es creu que en els països de renda mitjana o baixa el nombre de casos no pararà d’augmentar en els pròxims anys (2).

La metaanàlisi que us proposo avui ha tingut com a objectiu avaluar la prevalença (aparició de nous casos) d’obesitat i sobrepès en infants de l’Estat Espanyol comparant les tendències entre els períodes 1999-2010 i 2011-2021. Els autors consideren que els resultats de la metaanàlisi haurien de ser claus per avaluar l’impacte de les polítiques emprades per fer front a l’epidèmia de l’obesitat a Espanya (2).

(1) Obesidad y sobrepeso. Organización Mundial de la Salud [Internet]. Ginebra: who.int. Actualitzada 9 juny de 2021. Accés 15 de Desembre de 2022. Disponible a: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/obesity-and-overweight

(2) Bravo-Saquicela DM et al. Has de prevalence of childhood obesity in Spain plateaued? A systematic review and meta-analysis. Int. J. Environ. Res. Public Health. 2022;19:5240. https://doi.org/10.3390/ijerph19095240

El cáncer de bufeta urinària (CBU) va ser el 10è més diagnostical arreu del món al 2020. Desafortunadament és un càncer amb recurrències freqüents que requereix tractaments intensius i controls de llarga durada. Estudis epoidemiològics and desvetllat els factors de risc del CBU; gènere, tabaquisme, ocupació laboral i edat. A més a més també s’ha vist la importància de la dieta com a factor de risc del CBU, ja que investigacions prèvies han posat de manifest que una ingesta considerable de fluids, fruita, vegetals i iogurt està associat en una reducció del risc de patir CBU (1). Altres estudis han posat de manifest com la contaminació de l’aigua amb arsènic o fins i tot la cloració de l’aigua de beguda és potencialment carcinogènic (2). També s’ha de tenir en compte que els nutrients i les substàncies de desfet (tòxics i toxines) que eliminem per la orina estan en contacte directe amb la mucosa de la bufeta urinària i poden contribuir a l’aparició d’un procés oncològic (2). Paralelament també s’ha estudiat el patró dietètic adoptat i risc de CBU. S’ha vist que. la Dieta Mediterrània mostra un risc baix en comparació a la Dieta Ocidental que té un risc alt. Una de les dieferències importants en amdbues dietes és el perfil de greix ingerit, mentre que en la Dieta Ocidental predominen els greixos saturats d’origen animal, en la Dieta Mediterrània predomina l’oli d’oliva, oli vegetal ric en greixos monoinsaturats (1).

Cal recalcar que en el periode 1996-2016 el consum de carn a Europa va multiplicar-se un 500%. L’any 2015 la International Agency for Research on Cancer (IARC), organisme depenent de la Organització Mundial de la Salut, després d’analitzar varis estudis epidemiològics relacionats amb el càncer colorectal va classificar el consum de carn com a ‘possible substància carcinògena pels humans’ i el consum de carn processada com ‘substància carcinògena’ (2).

Avui us presento dos pubicacions que han agrupat molts estudis científics i han avaluat, o bé estudiant l’impacte del greix animal o bé el consum de proteïna animal i tipus de cocció, el risc de patir CBU.

El primer estudi que us proposo té com a objectiu investigar l’associació entre la ingesta de greix de la dieta (tant greix d’origen vegetal com animal) i el risc de CBU a partir d’onze dels setze estudis de cohorts del consorci internacional BLEND (Bladder Cancer Epidemiology and Nutritional Determinants) constituït per 13 països d’Europa i Estats Units. L’estudi ha emprat 2731 persones (2006 homes i 725 dones) que patien CBU i 544452 controls que no patien CBU fent-se un seguiment de 12 anys. L’estudi ha rebut finançament del World Cancer Research Found International i també de la Comissió Europea (1).

Recomanació: evita consumir carn, colesterol i altres greixos d’origen animal i potencia a diari el consum de proteïnes d’origen vegetal, l’oli d’oliva verge extra, fruita seca i alvocats.

(1) Dianatinasab M et al. Dietary fats and their sources in association with the risk of bladder cancer: A pooled analysis of 11 prospective cohort studies. Int J Cancer. 2022;151:44-55. https://doi.org/10.1002/ijc.33970

(2) Aveta et al. The impact of meat intake on bladder cancer incidence: is it really a relevant risk? Cancers. 2022;14:4775. https://doi.org/10.3390/cancers14194775

(3) Borràs F. Consum de carn i risc de càncer d’estómac [Internet]. Barcelona: francescborras.com. Actualitzada 28 Novembre 2022. Accés 5 Desembre 2022. Disponible a : https://francescborras.com/2022/11/28/consum-de-carn-i-risc-de-cancer-destomac-cat-esp/

(1) Dianatinasab M et al. Dietary fats and their sources in association with the risk of bladder cancer: A pooled analysis of 11 prospective cohort studies. Int J Cancer. 2022;151:44-55. https://doi.org/10.1002/ijc.33970

(2) Aveta et al. The impact of meat intake on bladder cancer incidence: is it really a relevant risk? Cancers. 2022;14:4775. https://doi.org/10.3390/cancers1419477

En els últims temps, molts estudis han evidenciat que les dietes basades en aliments vegetals tenen una petjada de carboni molt baixa en comparació a les dietes que contenen aliments d’origen animal. A més a més, diferents metaanàlisis han mostrat com les analítiques de sang de les persones veganes tenen millors resultats pel que fa a paràmetres relacionats amb el sistema cardiovascular en comparació als que segueixen dietes omnívores. Altres han vist com la ingesta de proteïna d’origen vegetal està associat a una disminució molt important del risc per mort per malalties no transmissibles i per mort de malalties cardiovasculars.

Revisions i estudis aleatoritzats amb vegetarians/vegans han constatat la reducció de pes, reducció dels valors d’hemoglobina glicosilada (HbA1C), pressió arterial, colesterol total i colesterol LDL (dolent). El fet de seguir una dieta basada en vegetals és beneficiosa pel sistema cardiovascular gràcies a una menor ingesta calòrica i major aportació de fibra dietètica, augment de la termogènesi (augment de la temperatura corporal per dur a terme la digestió dels aliments = augment en certa manera de la despesa energètica), millora de la resposta glicèmica, menys dipòsits de greix intramuscular que disminueix la producció de radicals lliures, menys estrès metabòlic i, per tant, menys resistència a la insulina, no ingesta de colesterol que només és present en els aliments d’origen animal, alt contingut de fibra de la dieta que contribueix a una menor reabsorció de colesterol endogen (que fabriquem nosaltres) i salts biliars oxidades o l’alta ingesta de potassi.

L’objectiu de la metaanàlisi que us proposo avui i que ha estat duta a terme a Dinamarca aquest 2022, ha estat revisar i avaluar els efectes que té una dieta vegana en els valors dels paràmetres de risc cardiometabòlic en persones amb sobrepès, Diabetes Mellitius tipus 2 (DM2) i prediabètics en comparació amb persones que segueixen una dieta omnívora o que segueixen una dieta diferent d’una dieta vegana. Els paràmetres a tenir en compte per avaluar el risc cardiometabòlic foren: pes corporal, índex de massa corporal, hemoglobina glicosilada, pressió arterial, colesterol total, colesterol LDL (dolent), colesterol HDL (bo) i triglicèrids.

A partir dels resultats de la metaanàlisi, els autors conclouen que les persones que pateixen DM2 i/o sobrepès i segueixen una dieta vegana (en comparació a aquelles persones amb DM2 i/o sobrepès que no la segueixen) redueixen el pes corporal, l’índex de massa corporal, l’hemoglobina glicosilada, el colesterol total, el colesterol LDL (dolent). Els autors no han trobat canvis significatius en la reducció dels valors de colesterol HDL (bo), triglicèrids i pressió arterial entre les persones que pateixen DM2 i/o sobrepès i segueixen una dieta vegana i les que no la segueixen. Els autors també recorden que per poder experimentar la reducció dels valors dels paràmetres i, per tant, del risc cardiometabòlic els participants de l’estudi van seguir la dieta vegana un mínim de 12 setmanes.

Termannsen DA et al. Effects of vegan diets on cardiometabolic health: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Obesity reviews. 2022;23:e13462. https://doi.org/10.1111/obr.13462

Boldo E et al. Meat intake, cooking methods, doneness preferences and risk of gastric adenocarcinoma in the MCC-Spain study. Nutrients.2022:14-4852. https://doi.org/10.3390/nu14224852

La malaltia de Parkinson (MP) és un trastorn degeneratiu del sistema nerviós central que és progressiu i caracteritza per la destrucció d’un tipus de neurones de la Substància Negra, una part del cervell encarregada, entre d’altres, de la regulació del moviment voluntari i l’ajustament corporal i que en un estat avançat pot provocar alteracions cognitives. El Parkinsonisme (PK) és un terme general que engloba l’aparició de símptomes motors idèntics a la MP (bradicinèsia, tremolor, rigidesa i alteració de la marxa), però el causant és una malaltia diferent de la MP.

Es creu que la desregulació del metabolisme del ferro és el desencadenant principal de la MP i el PK. Encara que el ferro és necessari per a la síntesi de dopamina, s’ha vist en humans i models animals l’acumulació de dipòsits de ferro al voltant de les neurones dopaminèrgiques de la Substància Negra tant en pacients MP com PK. A més en estudis anteriors, s’havia observat que el ferro empitjorava la simptomatologia en pacients de PK i en un estudi transversal la suplementació amb ferro fins i tot accelerava la progressió de la MP.

L’estudi que us proposo avui ha utilitzat les dades d’un estudi longitudinal a gran escala, el UK Biobank. Aquest estudi conté les dades mèdiques de més de 500000 participants i per l’anàlisi s’han tingut en compte els casos de MP i PK entre els participants en la franja de edat compresa entre 40-69 anys. De l’anàlisi de les dades se’n desprèn que: la predisposició genètica a patir MP és independent a la ingesta de ferro, la suplementació amb ferro fa disparar el risc de patir PK, aquest resultat és consistent amb l’observació que un excés en la ingesta de ferro accelera la MP. A més, a mode preliminar, s’està observant que quelants (fàrmacs ‘segrestadors’) de ferro poden disminuir la progressió de la MP. No obstant els autors recorden que el ferro és un mineral molt important pels humans i que el seu dèficit també pot alterar els moviments corporals. Recalquen que els suplements de ferro són rellevants per tractar un dèficit de ferro sempre que estigui ajustat i adaptat a l’individu i malaltia que provoca el dèficit.

Recomanació: no prenguis suplements de ferro pel teu compte. Deixa’t aconsellar per un diestista-nutricionista o un altre professional de la salut autoritzat, per esbrinar la causa del dèficit, la dosi i tipus de ferro.

Takeuchi H, Kawashima R. A prospective study on the relationship of iron supplement intake, hemoglobin concentration and risk of Parkinsonism. Nutrients. 2022; 14:4671. https://doi.org/10.3390/nu14214671

Al voltant del 12% de dones embarassades pateixen depressió arreu del món. La depressió perinatal és un trastorn depressiu major que pot manifestar-se des del començament de l’embaràs fins 4 setmanes després d’haver donat a llum. Els símptomes associats són un declivi de la memòria a curt termini, atenció i raonament. Les pacients també poden manifestar irritabilitat i trastorns del son i en casos extrems al·lucinacions o tendències suïcides. Els canvis físics i alteracions hormonals que experimenten les dones embarassades juntament amb la incògnita del transcurs i resultat de l’embaràs podrien ser els factors claus que poden propiciar a la depressió i ansietat. Depressió durant l’embaràs és sinònim de retard en el creixement intrauterí, part prematur o baix pes en néixer. En paral·lel, patir depressió perinatal pot promoure l’aparició de diabetis gestacional o hipertensió gestacional en la mare. A més, pot afectar negativament el desenvolupament emocional i conductual del nou nat. En la majoria dels casos, depressió i ansietat perinatal van lligades de la mà.

El ioga és una activitat física acceptada arreu del món que combina les postures o asanes, la respiració i la meditació pel foment de la salut i consciència corporal. Els beneficis en humans de la pràctica regular de ioga han estat validats àmpliament per la literatura científica. Els efectes terapèutics beneficiosos d’aquesta pràctica poden observar-se, entre d’altres, en la gestió de la depressió i nivells estrès i ansietat. La pràctica de qualsevol activitat física promou en major o menor mesura l’alliberament d’endorfines i, per tant, la possibilitat de regular les emocions, però el ioga va més enllà; el moviment i relaxació de músculs i teixits tous, emfatitzant la respiració amb la correcció de la postura fan del ioga una activitat idònia per a embarassades davant altres tipus d’activitat física.

Avui us presento 3 metaanàlisis dutes a terme aquest 2022 amb la mateixa temàtica: com la pràctica del ioga durant l’embaràs pot ser beneficiós en la gestió de la depressió i ansietat derivades d’aquest estat fisiològic. Tenint en compte la gran disparitat pel que fa a la freqüència, intensitat, duració o tipus de ioga emprat en els estudis inclosos en les tres metaanàlisis, els resultats deixen tot molt clar: la pràctica de ioga adaptat al període perinatal és segur i és un tractament no farmacològic efectiu en la reducció de la depressió i ansietat. Els autors de les tres metaanàlisis recalquen, però que qualsevol embarassada amb depressió ha de buscar ajuda professional i discutir amb el seu psicòleg/psiquiatre la idoneïtat de practicar ioga durant aquest període vital.

Wan G et al. Yoga’s therapeutic effect on perinatal depression: a systematic review and meta-analysis. Psychiatria Danubina. 2022;34:195-204. https://doi.org/10.24869/psyd.2022.195

Lin I-H et al. Efficacy of prenatal yoga in the treatment of depression and anxiety during pregnancy: a systematic review and meta-analysis. Int. J. Environ. Res. PublicHealth. 2022;19:5368.https://doi.org/10.3390/ijerph19095368

Corrigan L et al. The characteristics and effectiveness of pregnancy yoga interventions: a systematic review and meta-analysis. BMC Pregnancy Childbirth. 2022; 22:250. https://doi.org/10.1186/s12884-022-04474-9

Alrededor del 12% de mujeres embarazadas sufren depresión en todo el mundo. La depresión perinatal es un trastorno depresivo mayor que puede manifestarse desde el inicio del embarazo hasta 4 semanas después de haber dado a luz. Los síntomas asociados son un declive de la memoria a corto plazo, atención y razonamiento. Las pacientes también pueden manifestar irritabilidad y trastornos del sueño y en casos extremos alucinaciones o tendencias suicidas. Los cambios físicos y alteraciones hormonales que experimentan las mujeres embarazadas junto a la incógnita del transcurso y resultado del embarazo podrían ser los factores claves que pueden propiciar la depresión o ansiedad. Depresión durante el embarazo es sinónimo de retraso en el crecimiento intrauterino, parto prematuro o bajo peso al nacer. En paralelo, sufrir depresión perinatal puede promover la aparición de diabetes gestacional o hipertensión gestacional en la madre. Además, puede afectar negativamente al desarrollo emocional y conductual del recién nacido. En la mayoría de los casos, depresión y ansiedad perinatal van atadas de la mano.

L’estudi que us proposo avui, probablement molts considerareu que no té molt pes científic a causa del baix nombre de participants, però no deixa de ser un estudi amb enfocament innovador. Es tracta de quelcom que fins ara no s’ha estudiat i respon al fet de l’elecció diària del que mengem o de com rentem els plats…… si, sona estrany el que escric però deixeu-me explicar…

Acaba de publicar-se un estudi on a partir de mostres de femta de 13 voluntaris sans, els espècimens s’han inoculat amb additius alimentaris comuns, edulcorants artificials i productes de neteja domèstica (sabó de rentar plats i pasta de dents) i s’ha observat la variació/viabilitat del microbioma, l’afectació de la seva capacitat de fermentació i la possible repercussió en la salut humana.

Estudis en animals han mostrat efectes adversos per la ingesta d’additius alimentaris en la salut cardiovascular, la salut dels colonòcits (cèl·lules que donen estructura i funció al còlon) i la capa de mucosa que recobreix el tracte digestiu de l’hoste (animal) via alteració de la microbiota. Se sap que la utilització de certs emulsionants fa augmentar la permeabilitat intestinal, pot alterar la composició del microbioma i fer que per exemple l’Escherichia Coli pugui traspassar molt fàcilment els epitelis intestinals fins a arribar al torrent sanguini.

De l’estudi se’n desprèn que hi ha certs additius alimentaris, i fins i tot el sabó de rentar els plats, que generen canvis perjudicials en la composició de la microbiota intestinal generant-se una molt semblant a aquelles persones que pateixen obesitat o malaltia inflamatòria intestinal i que podrien explicar l’augment de malalties no transmissibles. Els autors apunten a ser cautelosos amb la ingesta d’aliments que continguin cinamaldehid, polisorbat-80 (E-433), sulfit de sodi (E-221), benzoat de sodi (E-211), sucralosa (E-955) i detergent de rentar plats. L’assaig amb la fermentació de les mostres de femta no deixa de ser una fotografia instantània i cal recalcar que el tracte digestiu i la interacció entre els òrgans, microbiota i aliments és molt més complex.

Recomanació: evita menjar aliments ultraprocessats, utilitza la quantitat justa de sabó de rentar plats i esbandeix-los bé per evitar que arribin restes de sabó a l’intestí.